Bé, idò ja és aquí.
Feia temps que sabíem que Christopher Nolan estava rodant La Odisea. Feia temps que intentàvem no pensar-hi massa per no acabar a la sala d'espera del PAC, i ara, que des de avui les entrades ja estan a la venda, no podem fer veure que no ens importa, perquè ens importa molt. Perquè La Odisea no és una pel·lícula qualsevol de'n Nolan, és la pel·lícula que en Nolan duia tota la carrera preparant sense saber-ho.
Penseu en el que ha fet fins ara: Memento és un home que no pot construir records, condemnat a tornar sempre al mateix punt de partida. Origen és un home intentant tornar a casa, als seus fills, a través de capes de realitat. Interstellar és literalment un pare que travessa l'univers per poder tornar. Dunkerque és la tornada impossible convertida en miracle col·lectiu. Oppenheimer és un home que surt d'ell mateix i ja no pot tornar.
Nostos. La paraula grega per "tornada a casa". El cor de La Odisea d'Homer. El tema secret de tota la filmografia de Nolan. Si hagués d'escollir un cineasta de la seva generació per adaptar Homer, l'hauria escollit, i suposo que també vosaltres.
Però anem al que proposa Homer i, per tant, al que probablement proposa Nolan:
La Odisea no és una epopeia de victòria, és una epopeia de resistència. Odisseu no és fort com Aquil·les, no és invulnerable, no és diví. És astut, és adaptable, és terriblement humà. I paga un preu altíssim per cada cosa que aconsegueix. El que La Odisea li diu al lector —i el que Nolan li dirà a l'espectador— és que el camí no és el problema. El camí és la pel·lícula. I Nolan sap com fer del camí una experiència física.
Hem programat l'Univers Nolan a CineCiutat perquè La Odisea es mereix arribar-hi havent recorregut el territori. No cal haver vist tota la seva filmografia —tot i que, si no heu vist Memento, estem seriosament preocupats per vosaltres—, però sí tenir fresques les seves obsessions: el temps que es plega, la identitat que es fractura i la tensió que no cedeix fins al darrer fotograma. Així que veniu a la gran estrena amb els deures fets.
Les entrades ja estan a la venda. Aquí teniu tots els passís.
Triau-nos. Compreu-les. Feu els deures. I veniu.
