Les mallorquines de La bola negra: conversa amb Belén Martí, directora de moviment i coreògrafa

La mà de Belén Martí ja l’heu vista, encara que potser no ho sabíeu. És la que surt al cartell de La Mesías: aquell gest de dits ajuntats, tret de les marededéus romàniques i renaixentistes, que les Stella Maris repetien damunt l’escenari com si cantar fos una manera de pregar. Aquella coreografia la va fer una mallorquina.

Ara Belén Martí ha tornat a fer feina amb Javier Calvo i Javier Ambrossi, aquesta vegada com a directora de moviment i coreògrafa de La bola negra. La pel·lícula segueix tres homes en tres èpoques, 1932, 1937 i 2017, i en cada una el cos sap coses diferents: què es pot mostrar, què s’ha d’amagar, com es toca algú quan no el pots tocar davant ningú. Aquesta feina, que no surt als diàlegs, és la seva. Formada en dansa contemporània i en el folklore que reinventa amb Mucha Muchacha, Belén fa una feina que gairebé mai no es veu als crèdits que la gent llegeix, però que es nota en cada pla.

Fa unes setmanes, Virginia Galán ens va explicar com es fa arribar una pel·lícula així al públic. Ara volem anar a l’altra banda, a dins del rodatge, i entendre com es dirigeix un cos davant la càmera. Dissabte 24 d’octubre a les 10:15h, després de la projecció de La bola negra, xerrarem amb ella a CineCiutat.

Lorca va deixar quatre pàgines. Belén Martí va trobar com s’havien de moure. Veniu a conèixer la mà que hi ha darrere.

Entrades aquí.