L'any 1975, Agnès Varda va rodar Daguerréotypes sense allunyar-se de ca seva més del que li permetia el cable elèctric que havia estirat des del comptador: vuitanta metres. Tenia un fill petit i no el volia deixar sol. Aquell límit domèstic va acabar decidint-ho tot: el barri que filmaria, els veïns que hi sortirien i la pel·lícula sencera.
Qui fa feina a la cultura coneix bé aquesta aritmètica. Les estrenes cauen en divendres, els festivals de cinema en vacances escolars i els rodatges duren com a mínim, un mes. La pregunta de com se sosté una vida familiar enmig d'això rarament arriba a la taula, perquè fa la sensació que forma part del preu que un ja va acceptar pagar quan va decidir viure del que més li apasiona.
El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen, estrenada a Cannes aquest maig, posa aquesta pregunta al mig del pla. Un director consagrat protagonitzat per un Javier Bardem inmens, fitxa la seva filla (Victoria Luengo) per protagonitzar la seva nova pel·lícula. El que damunt el paper és una oportunitat professional es converteix, dins el rodatge, en el lloc on pare i filla es diuen finalment allò que a casa no se vàren poder dir mai.
Sorogoyen fa veure que parla d'un rodatge, però el que fa, en realitat, és una radiografia de què passa quan la feina és també el lloc on hi ha la família: quan dirigir algú i estimar-lo són el mateix verb i ningú no sap on acaba l'un i comença l'altre.
Hi ha tota una genealogia de cineastes que han posat la càmera entre elles i els seus. Chantal Akerman va filmar sa mare fins al final a No Home Movie, no per fer-li un homenatge sinó perquè filmar-la era la manera que tenia d'estar-hi. Lucrecia Martel fa anys que roda famílies que parlen molt i no es diuen res. I aquí vos deixam noltros una pregunta clau: és una decisió artística o és la excusa perfecta per poder fer el que més estimes sense deixar les responsabilitats familiars de costat?
Després de la projecció obrim una conversa sobre conciliació i relacions familiars per a persones que treballen a la cultura, amb:
-
Rafa Cortés, director de cinema
-
Antonina Obrador, directora de cinema
-
Bàrbara Ferrer, productora audiovisual
-
Àngel Pujol, mànager musical
Quatre persones que fan feina en aquest sector i que en coneixen els horaris per dins. Amb aquesta sobretaula tan guapa que ens ha quedat, no venim a resoldre el món, venim a parlar-ne en veu alta, que ja és més del que se sol fer.
Informació pràctica
Dilluns 7 de setembre a CineCiutat (C/ Emperadriu Eugènia, 6, Palma).
Entrades aquí: https://www.reservaentradas.com/entrada/palma-de-mallorca/cineciutat/el-ser-querido/53022/