Els dies 3 i 5 de novembre acollirem a les nostres sales a un festival molt especial: Festival de la mort.

El festival es compon d'una sèrie d'activitats que tenen com a objectiu facilitar que les persones se sentin més còmodes parlant de la mort i del que aquest procés suposa.

Un grup de dotze persones liderades per Glynis German són les encarregades de donar forma a aquest festival i elaborar el programa central. Totes elles pertanyen a col·lectius relacionats amb el tema de final de vida, mort i duel, com són Associació DIGUES-ME (Mallorca), Mandalara Taldea (Euskadi), PalmaCompasiva (Mallorca), Fundació Doble Somriure (Euskadi) i grups Death Cafè d'Andalusia, Alacant, Euskadi i Mallorca. Inspirada en festivals semblants que s'organitzen al Regne Unit com la setmana de “Dying Matters” (Setmana de la Mort Importa) i el “Good Grief Festival” (Festival del Bon Duel), Glynis German, celebrante de funerals i doula de final de la vida, es proposa fer una cosa similar a Espanya per a fomentar que el públic en general se senti més còmode parlant de la mort i del procés de morir.

Les projeccions amb les quals comptarem seran les següents:

03-11-2020

Los demás días (19:00h): La lluita per la vida no ha de ser un combat contra la mort, perquè tard o d'hora serà una batalla perduda. A través del treball del Dr. Pablo Iglesias, metge de cures pal·liatives, aprendrem a veure les coses d'una altra manera. Aquesta pel·lícula segueix el dia a dia d'una unitat de cures pal·liatives madrilenya, una rutina (gens rutinària) que enganxa. Una de les cares més humanes de la medicina, a través de la fortalesa, sentit de l'humor i carisma tant de pacients com de metges, en estreta relació. No és tant una qüestió de morir dignament, sinó de viure bé fins a l'últim moment. Perquè, com la vida val la pena fins a l'últim segon, cal cuidar-la fins al final. (Entrades en aquest link)

05-11-2020

Ulu: un latido universal (19:00h): Un viatge a través d'una narració audiovisual, explica una història que apareix quan una persona decideix seguir al seu cor, que aventures descobreix ¨en el món¨ i com aquest recorregut li revela secrets de “la vida”, en aquest camí guiat pel que el cor li va dient pas a pas. Sempre ens han dit que seguir el cor és una bogeria, que en seguir-lo podem perdre el cap i part de veritat hi ha en això, fins i tot es pot arribar a morir per seguir al cor, en aquest cas així li succeeix a un dels protagonistes. (Entrades en aquest link)