Forastera és una paraula que a Mallorca no s'assembla a cap altra. No vol dir estrangera ni vol dir de fora, vol dir una altra cosa que només entenem els qui hem crescut aquí: algú que viu entre nosaltres i que, per motius que ningú no explica mai del tot, continua sense ser d'aquí. La curiositat és que no l'empram per res més.

Na Lucía Aleñar Iglesias ha fet una pel·lícula que dura 97 minuts i que explica exactament això, sense dir-ho ni una sola vegada.

Na Cata passa l'estiu a casa dels padrins quan la padrina mor de cop. Es prova un dels seus vestits, mig per jugar, i el joc no s'atura: la família li deixa ocupar aquell buit i ningú no gosa dir-hi res. Una al·lota de setze anys fent de padrina dins ca seva. Forastera dins la pròpia família.

Es va rodar a ca nostra (Alcúdia i Pollença), en català, i coneixem bona part de l'equip. Va anar a Toronto i en va tornar amb el premi FIPRESCI de la crítica internacional: cap pel·lícula en català no l'havia guanyat mai allà. Després va arribar el premi Pilar Miró a la millor nova direcció a la Seminci. Amb Zoe Stein, Lluís Homar, Núria Prims i Marta Angelat.

Per tot això, i per algunes coses més que no caben en un post, hem preparat una preestrena: dimecres 2 de setembre, a les 20.30 h, amb na Lucía Aleñar i l'equip de la pel·lícula.

Si voleu venir a redescobrir què vol dir aquella paraula, veniu.

Entrades aquí.